Pot una senzilla massa de farina de blat, llevat, aigua i sal tornar boges a milions de persones d’arreu del món? Si, si aquesta massa és la base fonamental de totes les pizzes, segurament la recepta que més adeptes té arreu del món.

Amb la introducció del tomàquet, arribat de les Amèriques, i un cop la gent va perdre la por a aquell nou producte, considerat tòxic en un primer momento, podrem començar a parlar propiament de pizzes. I arribats a aquest punt, ens haurem de remontar al Nàpols del s. XVII, on es va començar a popularitzar una massa amb tomàquet, que seria LA PIZZA. Va ser un nou producte i una nova atracció a provar per la gent que visitava la ciutat. A partir del s. XIX a aquesta massa s’afegiria el formatge i es començaria a comercialitzar en paradetes a l’aire lliure i venedors ambulants.

Ja pels volts de la 1ª Guerra Mundial, la pizza va passar de ser un plat regional de l’entorn de Nàpols a ser un dels plats  nacionals d’Itàlia.

Els moviments migratoris de mil·lers d’italians acabarien portant la pizza arreu del món.

L’Atlàntida va ser un dels primers restaurants del Maresme on es van començar a fer pizzes.